Santa Magdalena de Conangle

L’ermita de Santa Magdalena de Conangle es troba en una península sobre el meandre del riu Ter, que forma part de la finca de Salou.

Aquesta església està ben documentada a principis del segle XIII, però sota l’advocació de Santa Maria. A partir del 1304 es va establir en l’indret una comunitat religiosa fundada per Maria, veïna del mas del Bosch. D’aquesta manera, l’ermita esdevenia monestir, i aquest tindria una època de cert esplendor fins a la primera meitat del segle XV.

El 1376 s’hi consagrà un nou altar, fruit de les reformes realitzades a l’edifici per les necessitats de la comunitat monàstica. Sembla que cal situar en aquest moment el canvi de l’advocació de l’església, passant d’estar dedicada a Santa Maria per passar a ser-ho a Santa Magdalena. En aquell moment, es col·locà un retaule dedicat a la santa en la capella, i que avui es troba al Museu Episcopal de Vic. La comunitat monàstica abandonaria l’indret el 1450, i es traslladaria a la ciutat de Barcelona.

Després de la desaparició de la comunitat monàstica, els encarregats de la cura de l’edifici eren els ermitans nomenats pels rectors de Sant Pere de Roda. Més endavant, va desaparèixer la figura dels ermitans, tot i que hi havia masovers que tenien cura de les terres circumdants. Al segle XVII es documenten a l’indret lluites amb grups de bandolers, així com trobades de bruixes.

L’any 1927 la família Baurier, propietària de la península de Salou, va arribar a un acord amb el Bisbat de Vic per tal de conservar la capella, i treure-la de l’abandonament en el que estava. El Bisbat es comprometia a mantenir-hi el culte. Durant la Guerra Civil es van destruir les imatges de la capella. La reconstrucció la realitzaria la família Baurier al voltant del 1955, i així es van millorar els accessos a l’ermita. El 1960 s’ampliaria la construcció amb el trasllat d’un claustre de Vic, que fou cobert el 1984, per conservar-lo millor.

La capella actual manté la planta romànica, original del segle XIII, i s’hi aprecien les diferents modificacions que s’hi han realitzat. L’edifici té dues portes afegides posteriorment, però sembla que encara en època medieval. A l’època barroca es van afegir dues capelles, a la part nord de la nau. També en aquest moment es va construir el campanar rectangular amb coberta en forma de piràmide. El claustre adjunt s’hi va traslladar pedra a pedra el 1960, des del Convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep de Vic.

* Les dades han estat extretes de l’obra d’Irene Llop i Núria Sadurní: Les Masies de Roda i el patrimoni religiós. Ajuntament de les Masies de Roda, 2012.