Samaritana

Reflexions sobre l’Evangeli per a moments de confinament

 Jesús i la samaritana en el pou. (Giovanni Francesco Barbieri). © Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, Madrid

DIUMENGE III DE QUARESMA

15 de març de 2020

Si hi ha un element imprescindible per la vida és l’aigua. I si hi ha un element imprescindible per a la vida espiritual és el significat que té l’aigua viva per iniciar el camí de la fe. L’evangeli d’avui passa en el marc d’una trobada, d’un diàleg, entre dues maneres ben diferents de mirar la fe. La nova manera de Jesús de mirar Déu i la capacitat d’escoltar de la dona fan possible aquest miracle.

 

Evangeli Jo 4,5-42

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dóna’m aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou».

«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies sóc jo, que parlo amb tu».

Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell. Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».

 

ACCENTS per reflexionar sobre aquest evangeli:

  • Jesús parla amb una dona (no ho feia cap home de Déu) i a més samaritana (mala religiosa). La fraternitat de Jesús té una obertura universal, total.
  • Els bons adoradors de Déu no ho fan ni “en aquesta muntanya, ni a Jerusalem”, ni en tal temple, sinó en esperit i en veritat.
  • Jesús font d’on brolla l’aigua de la vida. La vertadera vida neix de dins, no ens ve de fora.

 

PREGÀRIES:

  • Per tots els cristians: que com Jesús sàpiguen acostar-se a tots els qui viuen en situacions de foscor i de desesperança.
  • Per tots els qui estan malalts: que el Senyor els doni la seva força i nosaltres el nostre ajut.
  • Per tots els professionals de la salut: que el servei extraordinari que ens fan aquests dies els sigui agraït i acompanyat per tota la societat.
  • Per nosaltres: que siguem responsables davant la situació delicada d’aquests moments.
Tags: