Vídeo de Felicitació de Nadal de la Parròquia
A l'interior de la notícia trobareu l'enllaç per poder visualitzar el vídeo de Nadal de la Parròquia
50 anys al servei dels Baghyeli, dels pigmeus
La germaneta Dolors va presentar el seu testimoni de donació i servei
El 9 Nou es fa ressò de la tasca de cooperació d’Agermanament
El reportatge resumeix la tasca desenvolupada des de la delegació d'Osona d'Agermanament sense fronteres

Facebook

Parròquia de Roda

Experiència de desert
Experiència de vida
El primer diumenge de Quaresma trobem Jesús al desert on ha
passat quaranta dies a la recerca de Déu i del que Déu esperava
d’Ell, just abans de començar la seva vida pública. Durant aquesta
Quaresma la reflexió del Cap del Pont tindrà present el desert i les
temptacions.
La Bíblia ens situa diferents vegades al desert com al lloc on res
ens pot distreure de trobar Déu, tot és silenci, tot és pregària, tot
és pensament profund, però la temptació pot venir també de
l’austeritat d’aquest lloc. Ho veiem en l’evangeli d’avui on
llegim: “El temptador diu a Jesús: Digues que aquestes pedres es
tornin pans. I aquest li respon: l’home no viu només de pa, viu de
tota paraula que surt de la boca de Déu”.
El pa és necessari, ho saben prou tantes persones que avui no tenen gaire res per posar-se a la boca, tanta gent amoïnada per
poder donar aliment als seus fills enmig d’una societat que reparteix injustament els béns materials. Però sense negar aquesta
veritat Jesús aixeca el desig més enlaire: l’home no viu només de pa, de béns materials, l’home té un esperit assedegat de
vida profunda, de béns que toquen l’ànima, l’amor, la germanor, la Paraula de Déu, la llibertat íntima...
Cada vegada hi ha més persones que volen fer experiència de Vida cercant el silenci, la natura, la quietud, apartant-se de tota distracció com si fossin al desert. Tots aquests camins són camins de Déu, de Vida, són camins de Quaresma, camins que cal trepitjar amb ganes perquè no es troben sense recerca.

2 View on Facebook

Parròquia de Roda

El petit camí de les grans preguntes
La tendresa de Déu
José Tolentino a la p. 108 del seu llibre ens parla de la tendresa de
Déu:
L’escriptor Heinrich Böll, premi Nobel de literatura el 1972, va
firmar un text curiós titulat Carta a un jove catòlic. Un dels temes
que amaren el preciós volum és el de l’absència de tendresa en
pràctiques corrents del cristianisme. El jove interlocutor formula
una objecció incisiva: “El que fins ara ha marcat als missatgers
del cristianisme, sigui quina sigui la procedència, és tendresa:
tendresa verbal, eròtica i fins i tot teològica”. I Böll hi
contraposa: ”No és veritat que els heralds del cristianisme no
hagin viscut la tendresa: el Càntic dels Càntics és llegit a
l’Església i, al costat de Benet, de Francesc d’Assís, de Joan de la
Creu, hi va haver Escolàstica, Clara i Teresa d’Àvila”, però no
deixa de reconèixer la necessitat d’una teologia de la tendresa.
La teologia de la tendresa ha sigut una de les grans insistències
del papa Francesc. Ens assenyala un doble camí: abans que res
ens cal descobrir la tendresa divina, superar les representacions
unívoques d’un Déu justícies i intolerant. I, després, hem de
treure conclusions eclesials més nítides d’aquesta descoberta.
”L’Església és mare, i no coneixem la mare per correspondència.
La mare ens mima, ens toca, ens besa, ens estima...Quan
l’Església es comunica només a través de documents és com una
mare que es comunica amb el fill només per carta”.
La tendresa hauria d’estar present en totes les relacions humanes,
des les més distants a les més properes i familiars. Practicar la
tendresa acaba portant a donar-se als altres, a posar-se al seu lloc.
A la virtut moderna de l’empatia, a allò que els avis resumien
dient “el que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú”. La
tendresa és un pilar del que és ser cristià.

3 View on Facebook

Vídeo de Felicitació de Nadal de la Parròquia

50 anys al servei dels Baghyeli, dels pigmeus

El 9 Nou es fa ressò de la tasca de cooperació d’Agermanament