Parròquia de Roda

Ressuscitar la vida
Ressuscitar la vida pels cristians té un sentit espiritual. És la culminació del que va significar el pas de Jesús entre els homes. Del seu missatge de vida i esperança. Però l’Evangeli també ens parla de la resurrecció física de Jesús “Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre......L’àngel digué a les dones:—No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Mt 28,1. 5-7 Jesús, una persona que havia patit físicament d’una manera molt dura, abans i en la seva mort, ara tornava a la vida.
Ressuscitar la vida és ajudar els que han patit i pateixen tot tipus de
penalitats físiques. Estem patint encara una pandèmia cruel que s’ha acarnissat especialment en els més febles: gent gran, aquells amb menys recursos econòmics, gent de països pobres on l’atenció sanitària és molt minsa. En molts cassos, el patiment físic de qualsevol malaltia va associada a solitud i a desemparament. També hi ha patiment anímic. Ressuscitar la vida vol dir ajudar a guarir físicament, alleujar el patiment del cos. Però també ser al costar del que pateix, sostenint-lo, fent-lo sentir acompanyat. Encara que sigui al final de la vida.
Quan Jesús ressuscita el fill de la viuda de Naïm. “El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare”. Lc7,15. No només va tornar a la vida fill, sinó que també va ajudar a una persona desemparada i sola. Com a cristians ho hauríem de tenir en compte.

2 View on Facebook

Parròquia de Roda

Cuidar la vida
Segurament expressions com “cuida’t”, “cuideu-vos” les hem sentit o desitjat sovint i sobretot en aquest darrer any. Quan les utilitzem solem pensem en la salut, però el cuidar té un sentit força més ampli i que va més enllà de cuidar el nostre cos.
Cuidar la vida és ajudar-la a créixer com fem amb una planta, a vegades amb esforç. Cuidar la vida també és respectar la muntanya, rius, boscos, reciclar, no malgastar l’aigua... accions,
algunes de la vida de cada dia, que quan les fem correctament ens honoren. Cuidem la vida en la mesura com ens relacionem amb els companys i companyes de feina, els veïns, els familiars, els
amics i de la inquietud que ens desperten aquells que no ens són propers.
I, cuidem el nostre interior? Quan som capaços de procurar pel nostre benestar espiritual, sigui com sigui: creient, fent
meditació, pregant... és quan tenim cura de la vida. Com aquell qui cuida i conrea la terra, la nostra vida l’hem de cultivar i cuidar en el dia a dia i en tots els àmbits.
Trobem en el llibre de Proverbis: Sobretot vetlla (cuida) el fons del cor, perquè d’allí surt la vida (Pr 4, 23). A l’evangeli de Mateu llegim: Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? (Mt 6, 25). Per tant, cuidemnos en el vestir, en el menjar, en el beure, en el tracte amb els altres i sobretot cuidem-nos interiorment per fer-nos valents i forts per vetllar la vida.

1 View on Facebook

Cloenda festiva de les pregàries de vespres a Sant Salvador

Testimoni de la Germana Maria Teresa Baurier a les misses dominicals

La Parròquia de Roda a la publicació digital Catalunya Religió